Àrees de contenidors als nuclis de can Massuet i Canyamars.

35 noves àrees. Cada àrea amb els 5 contenidors. Contenidors nous.

Els canvis a les àrees de contenidors es portaran a terme durant el més de març.

ORGÀNICA

  • Restes de fruita, verdura, carn, peix (tant cru com cuit)
  • Closques d’ou, marisc, fruits secs
  • Pa sec
  • Marro de cafè i bosses d’infusió
  • Paper de cuina i tovallons bruts de paper
  • Taps de suro
Els contenidors marrons es buiden els dimarts, dijous i dissabtes.

ENVASOS

  • Ampolles i garrafes de plàstic
  • Pots de plàstic i de iogurt
  • Llaunes de conserves de menjar
  • Llaunes de begudes
  • Safates de porexpan
  • Bosses de plàstic
  • Paper d’alumini
  • Taps d’ampolles i taps de pots de vidre
Els contenidors grocs es buiden els dilluns i els dijous

PAPER I CARTRÓ

  • Diaris i revistes
  • Caixes de cartró
  • Bosses de paper,
  • Fulls, llibretes i cartolines
Els contenidors blaus es buiden els dimarts i els divendres.

VIDRE

  • Ampolles de vidre sense taps
  • Pots de vidre sense taps
Els contenidors verds es buiden els dimecres.

RESTA

  • Pols d’escombrar
  • Puntes de tabac
  • Plats trencats de ceràmica
  • Bolquers, compreses, apòsits sanitaris
  • Excrements d’animals
Els contenidors grisos es buiden els dilluns, dimecres, divendres i dissabte

MAPA dels nuclis de Can Massuet i Canyamars amb tots els contenidors


 

 

CALENDARI DE RECOLLIDA LATERAL

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge
Rebuig lateral lateral lateral  lateral
Orgànica lateral lateral lateral
Envasos lateral  lateral
Paper i cartró lateral  lateral
Vidre lateral

 

FAQS

Perquè s’han fet tots aquests canvis?

El Municipi de Dosrius és un dels que en l’actualitat té un nivell més baix en la separació de residus.

La normativa de la Generalitat de Catalunya marca que l’any 2020 cal reciclar correctament el 60% dels residus municipals. En dades de 2017, a Dosrius se separava menys del 20% dels residus; per tant, calia fer canvis dràstics per poder arribar a aquestes xifres.

En espais urbanísticament tan disseminats i complexos com els nuclis de Can Massuet del Far i Canyamars els costos de fer un servei porta a porta són molt alts; i per tant, calia buscar altres sistemes que permetessin millorar el percentatge de recollida selectiva i que fossin econòmicament sostenibles.

Per què hi ha menys contenidors?

De fet, no hi ha menys contenidors ara que abans; ja que en l’antic sistema la major part de les àrees només tenien contenidors de rebuig i orgànica i únicament hi havia cinc àrees de selectiva a Can Massuet del Far i quatre a Canyamars.

Actualment totes les àrees tenen totes les fraccions. Per tant, hi ha 22 àrees de recollida selectiva a Can Massuet del Far i vuit a Canyamars; a més de tres àrees per els disseminats. El que representa un total de 35 àrees i 175 contenidors.

Com s’han distribuït les àrees?

Les àrees s’han distribuït tenint en compte la capacitats dels contenidors (3200 litres els de envasos, rebuig i paper; i 1.800 litres els de vidre i orgànica) i la quantitat d’habitatges que hi haurien d’anar a aportar. Buscant els punts on es poguessin posar els 11m. de contenidors que suposen totes les fraccions, produint les menors molèsties possibles.

Per què no es posen més àrees?

En primer lloc, perquè les que hi ha actualment són suficients per donar servei a la població existent. Si se’n posen més, cal dedicar molt més temps a la recollida amb l’increment de costos que això comportaria. Si se separa degudament i es dipositen els residus als contenidors pertinents, no fan falta més contenidors.

Quina finalitat tenen les targes?

La finalitat de les targetes és poder identificar els habitatges que aporten els residus i quins contenidors utilitzen.

D’aquesta manera, podem veure les persones que fan bé la separació dels residus i a mitjà termini es pot fer una taxa més justa que premiï aquells que separen correctament i gravi els que no ho fan.

On va la brossa de cada contenidors?

  • Contenidor d’envasos GROC: ampolles i garrafes de plàstic, llaunes, brics, aerosols, taps, iogurts de plàstic, bosses de plàstic, capses de plàstic, xarxes de fruita, safates de porexpan, envasos de dentífrics, embolcalls de film i plata, capses de puros, capses de fusta, envasos de desodorant tipus roll-on, etc. No es poden abocar la resta de residus que no són envasos encara que siguin de materials reciclables com les galledes de plàstic, les canonades i mànegues de plàstic, etc. En aquests casos s’han de portar a la deixalleria o al punt verd. La resta de residus que siguin barreja de materials i no es puguin reciclar s’han de llençar al rebuig; com és el cas del pal de fregar, raspall de dents, maquineta d’afaitar, bolígrafs, etc.
  • Contenidor d’envasos de vidre VERD: pots de vidre, ampolles de vidre i iogurts de vidre. No es poden abocar els residus de vidre que no són envasos com una copa, un got o una finestra. En aquests casos s’han de portar a la deixalleria o al punt verd perquè es pugui reciclar el material.
  • Contenidor paper/cartró BLAU: diaris, etiquetes de paper, capses de cartró, bosses de paper o cartró, sobres, revistes i fulls de paper.
  • Contenidor d’orgànica MARRÓ: restes de menjar, marro de cafè, pinyols, bossetes d’infusions, flors, llumins de fusta, taps de suro, filtres de cafè, closques, excrements d’animals, pals petits de fusta, etc.

Cada un dels contenidors té un destí específic:

  • El contingut del contenidors d’envasos (groc) es porta a les plantes que té Ecoembes. Allà es classifica segons el tipus d’envàs i tenen cada un el tractament corresponent per tal de ser reciclats.
  • El cartró i paper recollits ens els contenidors blaus van a una planta especialitzada en reciclatge de paper anomenada Saica.
  • Tot el vidre recollit en els contenidors del municipi es porta la planta Santos Jorge S.A. situada a Mollet del Vallès.
  • Tota la matèria orgànica recollida en els contenidors marrons va a parar a la planta del Consorci del Vallès Oriental situada a Granollers, on es tracta la matèria orgànica per fer-ne compost, gas i altres elements.
  • La fracció de resta recollida al porta a porta o als contenidors grisos es porta a la planta de tractament situada al Centre de Valorització de Residus que està a Mataró. Aquesta planta és una de les poques que hi ha a Catalunya i potser una de les més avançades a nivell tecnològic. Amb els residus de la fracció de resta es realitza un triatge mecànic i manual per tal d’intentar separar el màxim de productes reutilitzables. El restant, que és més d’un 60%. s’incinera a la planta d’incineració.

Què pago amb el rebut de la brossa?

El rebut de la taxa de la brossa és finalista i per tant serveix íntegrament per pagar el cost de recollida i tractament de tota la brossa del municipi. Actualment el rebut està únicament diferenciat en quant el tipus de habitatge (a més també de les activitats econòmiques, que tenen un rebut específic en funció de l’activitat).

Per fer el càlcul de la taxa es fa un pressupost de totes les despeses previstes (veient les de l’any anterior) i s’hi resta els ingressos obtinguts (que fins ara són molt baixos degut al baix nivell de recollida selectiva). Això es divideix pel nombre d’habitatges ponderant en funció del tipus de habitatge (m2).

Les despeses són:

  • Servei de recollida (porta-porta i contenidors)
  • Servei recollida voluminosos
  • Servei recollida restes de jardí
  • Deixalleria
  • Deixalleria mòbil
  • Tractament dels residus (a cada una de les plantes corresponents)
  • Quota de participació del Consorci de tractament de residus
  • Despeses extraordinàries  com la recollida d’abocaments

Els ingressos venen de:

  • Venda de envasos
  • Venda de paper cartró
  • Retorn del cànon de l’orgànica

A més cal tenir en compte que hi ha descomptes de molts ciutadans per compostatge i per ús de la deixalleria.

Finalment l’import recaptat ha de cobrir la despesa total.

La conseqüència prevista amb el canvi de sistema és poder aplicar una taxa, en un futur pròxim,  per pagament per generació. Per tant, pagarà més qui pitjor separi i menys qui millor ho faci. Així, és imprescindible identificar els aportadors de residus per diferenciar-ho.

Què es fa per combatre els abocaments?

Actualment s’està fent un servei de repàs diari de totes les àrees de contenidors on es fan constar les incidències d’abocaments de voluminosos. Aquest servei de repàs treu les bosses i els objectes petits i apila els voluminosos per treure’ls el dia de recollida; o en casos especials, es realitza un servei extraordinari.

A més, s’han començat a realitzar inspeccions periòdiques d’aquesta abocaments per tal de detectar els infractors i poder-los sancionar. En el futur esperem poder instal·lar càmeres de videovigilància per identificar els infractors.

Cada quan es buiden els contenidors?

Cada dia hi ha servei de recollida de d’alguna (o més) de les fraccions. Consulta aquí el calendari. A més, tenim el servei de deixalleria que de dilluns a diumenge obre matí i tarda; i la deixalleria mòbil, que ve una vegada al mes.

Per què els solars no poden tenir targeta de contenidors?

Els solars (parcel·les no construïdes) paguen una taxa molt baixa per poder tenir dret a l’ús de la deixalleria i la recollida de les restes de jardí. Ara bé, un solar no té perquè generar cap de les fraccions que es recullen en contenidors ja que no tenen un habitatge.